XML és un dels llenguatges estàndards de marques. De marques vol dir que mitjançant unes etiquetes organitza i classifica la pàgina. Mitjançant el teu document amb aquestes marques comunes, pots portar aquest a d’altres aplicacions, como seria el reconeixement del document com a semàntic i a més a més, facilitem l'enteniment de la persona que l'haurà de llegir, i de la màquina que l’interpretarà.
Si estem en un document XML i a un nom propi com Jordi Capdevila, el tanquem en les etiquetes <nom> </nom> no només nosaltres sabrem que estem parlant d’un nom propi sinó que també el programa lector.
Els documents XML funcionen d’una forma tant simple i lliure que et pot deixar perplex, però és així, tu pots crear les teves pròpies etiquetes i d’aquesta manera introduir la informació que més ens convingui. A continuació he fet un exemple del que podria ser un senzill document XML.
<?xml version="1.0"?>
<introduccio>
<titol nom= “I es que fer una Web no és tant fàcil”>
<descripcio contingut= “Treball de recerca del que explica els fonaments de les pàgines Web.”>
</autor nom= “Jordi Capdevila”>
</continguts nom= “d’accessibilitat, semàntica, usabilitat, estructura, llenguatges, etc.”>
</descripcio>
</introduccio>
En aquest breu exemple es pot veure la senzillesa i la llibertat que el XML ens ofereix. L’etiqueta introducció és la més gran, la que ho engloba tot i a dins podem trobar el títol i la descripció, tot i que en aquesta segona hi hem introduït elements com l’autor i els continguts.
Tot i que aquest coneixement del XML ens pot portar a un dubte més que raonable, i és que això pot semblar un treball molt complicat quan es desenvolupa en grup, ja que si ens podem inventar les etiquetes com sabrem mai quines farem servir en comú? Per això la W3C va desenvolupar els estàndards que faciliten el compartiment i l’enteniment dels documents XML. Passa el mateix que quan apliquem les DTD’s als documents HTML, llavors aquests documents estan lligats a un seguit de normes.
No posarem més èmfasi a les normes que aquests segueixen ja que són de tipus simbòlics, on determinen l’ordre dels atributs i els símbols que s’utilitzaran en cada cas per representar-les.
Com a clar exemple de la utilitat del XML tenim els RSS, (veure pàgina de la Web semàntica) que com ja hem explicat és un llenguatge que deriva del XML i amb un estàndard molt clar i senzill.
Altre dels usos del XML, és la seva interacció amb Macromedia Flash. Aprofitant que estem parlant d’un llenguatge de marques (i com ja sabem la definició d’això seria crear les marques que volem), podem usar-les com a identificadors i des de Flash amb un senzill codi anar cridant-les i poder introduir el text que està englobat pel XML. El noticiari del índex Flash d’aquesta Web conté una aplicació d’aquest tipus. Amb les etiquetes Capçalera, Cos i Peu anem cridant el text que voldrem inserir dins del Flash i l’adreça de la imatge ens diu quina hem d’anar a buscar. Així per a cada notícia que anem afegint. Aquest tipus de document ens facilita molt la feina ja que només modificant el XML i sense tocar el Flash aconseguim modificar la informació que apareix a la pàgina; només afegint i suprimint el text que vulguem. Enllaç per veure l'imatge completa.
El debat obert en aquest cas, està clar. HTML o XML?, o potser, quin és millor? o quin s’hauria d’utilitzar? Com he estat dient la millor opció sovint no és escollir sinó combinar, la mostra és l'existència del llenguatge XHTML. Aquest no és res més que una combina de tots dos. Relativament moderna, va sorgir arran de la necessitat de combinar aquests dos potencials. El XML és un llenguatge que organitza els documents i els dona un contingut més extens, si això s’aplica al HTML en sorgeix aquest Extensible Hypertext Markup Language. Actualment s’està estenent més i més. Una darrera anotació: independentment de si vols o no fer el teu document exclusivament amb HTML no tens cap problema al declarar-lo amb XHTML.