Fonaments de l'animació
T’has preguntat mai com és que podem percebre el moviment d’una pilota dibuixada en un “Flick Book”?
Dons la il·lusió de moviment en una successió d’imatges semblants però amb petites variacions entre elles ve donada per dos fenòmens físics: el fenomen de persistència de visió i el fenomen phi.
Fenomen de persistència de la visió
Definit pel físic Belga Joseph-Antoine Ferdinand Plateau l’any 1829, aquest fenomen fa referència al fet de que qualsevol imatge vista es retè a la retina durant un temps d’aproximat d’una dècima de segon degut a que el cervell humà té la capacitat de retenir la impressió de la llum.
Així doncs, si una seqüència de imatges, com pot ser la de un “Flick book” és reproduïda a una velocitat constant i adequada (24 fotografies per segon*) aconseguirem percebre un moviment constant sense notar les interrupcions entre imatge i imatge.
*Els 24fps es l’estàndard utilitzat actualment en el cinema, ja que aconsegueix donar una sensació de fluïdesa adequada, encara que el límit de fps a partir del qual es comença a notar que no es tracta de un moviment continu si no de un seguit d’imatges es troba al voltant de 16 fps.
Fenomen phi
Max Wertherheimer l’any 1910 va descobrir que il•luminant 2 línies properes en un breu interval de temps s’aconseguia percebre una sola línea en moviment. Aquest fet posa de manifest un fenomen pel qual , el cervell, captant poques imatges d'un moviment, és capaç de “suplir els buits” per tal de percebre un moviment continu.
Si voleu aprofundir més en el tema recomano que visiteu aquesta web en la que es fa una expliació molt més detallada del fenomen phi. Allí també podràs trobar una aplicació per entendre el funcionament del fenomen ....
